Millennial en català i en castellà

Segur que heu sentit a parlar dels famosos millennials. Com moltes de les noves paraules avui dia, aquest mot prové de l’anglès i passa per un procés d’adaptació a la nostra llengua. Sabeu com es diu el mot millennial en català i en castellà?

millennial en catala
Aquest és el tipus d’imatges que surten a Google si busqueu el terme millennial.

Però primer de tot, qui són els millennials?

En el món anglosaxó és habitual posar nom a les diferents generacions. Primer van venir la Lost Generation (els qui eren adults un cop passada la Primera Guerra Mundial), la Greatest Generation (els qui eren adults durant la Segona Guerra Mundial) i la Silent Generation (nascuts fins al final de la 2a Guerra Mundial).

Després de la Segona Guerra Mundial, van arribar els Baby Boomers (nascuts fins, aproximadament, mitjans dels 60), que es van anomenar així, lògicament, per l’augment de la natalitat. Va ser una generació amb una gran prosperitat econòmica i laboral; després de la guerra, quasi que no podien anar a pitjor, així que el salt entre ells i la generació dels seus pares va ser enorme.  Després va arribar la Generation X, que varen ser els nascuts entre mitjans dels seixanta i fins a finals dels 70/principis dels 80. Va ser una generació de molts canvis ens els valors socials i familiars i en anglès també se’ls coneix com a latchkey generation (que traduït literalment seria la generació clau, tot i que aquí latchkey significa un infant que es passa molt de temps sol a casa perquè els seus pares treballen).

millennial en catala

I, finalment, arribem als Millennials. Els nascuts entre principis dels 80 i mitjans dels 90, els qui ara tenen entre vint-i-pocs i quasi 40 anys. També se’ls coneix (o se’ns coneix, ja que jo, teòricament, també en formo part) com a Generation Y, ja que ve després de la Generation X (aquí no es van trencar gaire el cap). És una generació més habituada a la tecnologia i la comunicació (tot i que per als més grans la telefonia mòbil i internet no va arribar a les seves vides fins al final de l’adolescència). En general, se’ns descriu com una generació més tolerant i oberta de mires però, a la vegada, narcisista i egoista. És una generació que tenia unes grans expectatives que han quedat en poc més que no-res a causa de la gran recessió econòmica de l’última dècada.

millennial en català
I seguim amb imatges de Google.

Origen del mot

És un mot més antic del que sembla. Ja al 1987, William Strauss i Neil Howe van publicar un llibre [Generations: The History of America’s Future, 1584 to 2069] analitzant diferents generacions als EUA i ja parlaven dels nascuts a partir d’aquella dècada com a millennials. El nom ve del fet que van pensar que a l’any 2000, inici del nou mil·lenni, els nascuts a principis dels 80 es graduarien de l’institut (vaja, que arribarien a l’edat adulta amb l’entrada del mil·lenni). I del mot millenium en anglès, en va derivar millennial.

millennial en català
Ei, que comparteixen pantalla. Miracle!

Com es diu millennial en català? I en castellà?

Ens agradi o no, la llengua és canviant i és un fet social: per més que les acadèmies s’entestin en fer les coses d’una manera, és la societat qui acaba escollint com es parla, les paraules que cal manllevar i les que ignora (i amb això no dic que les acadèmies no siguin necessàries, al contrari: convé que hi hagi un òrgan que reguli tots aquests canvis). Així que, de cop, ens trobem que els mitjans de comunicació s’omplen amb aquesta paraula. És, però, correcta? Doncs no exactament. El que es recomana des dels òrgans lingüístics (sempre, per qualsevol paraula manllevada d’una altra llengua) és adaptar-la al màxim possible. En el cas del català, el Termcat, el centre de terminologia catalana, és l’encarregat de gestionar-ho.

Des del Termcat, es recomana fer ús del concepte Generació Y, ja que queda més catalanitzat. Però, com podeu comprovar, poca gent fa referència a la nostra generació com a Generació Y. Pel que fa a millennial: aquest mot prové de la paraula anglesa millennium, així que en català hauria de fer el mateix recorregut. Mil·lenni –> mil·lenista. Funciona tant com a substantiu com a adjectiu. És una opció correcta? Definitivament. És l’opció que més agradarà? Ja us ho dic jo: no. Però qui sap, a coses més estranyes ens hem acostumat.

 

Pel que fa al castellà, l’òrgan que gestiona els neologismes és la Real Academia Española. Per internet, podreu trobar la Fundación del Español Urgente o Fundéu (en funcionament des del 2005 gràcies a un acord entre el BBVA i l’agència EFE, i amb la col·laboració i assessorament de la RAE), que és un portal on apareixen les paraules abans que no les accepti la RAE i intenta gestionar l’ús de neologismes en els mitjans de comunicació (que, lògicament, no poden esperar que la RAE accepti o no una paraula).

En tot cas, en castellà, la Fundéu recomana l’ús de milenial o milénico, totes dues provinents de la paraula milenio combinada amb els sufixos -al i -ico. Aquesta segona opció jo, de moment, no l’he vista ni sentida enlloc, així que segurament em quedaria amb la primera.

Per si no havia quedat clar.

 

Així, doncs, estimats mil·lenistes, com veieu el futur?

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *