La traducció de The Importance of Being Earnest

Fa un parell de setmanes vaig poder gaudir del curs de traducció teatral amb en Joan Sallent. Pels qui no el conegueu (als traductors, malauradament, se’ns coneix més sovint quan la caguem que quan fem la feina bé), és un dels millors -sinó el millor- traductors teatrals al català actualment. La seva feina va molt més enllà d’agafar una obra i traduir-la: acompanya els actors en els assajos, els ajuda, rectifica les traduccions segons vegi. Ho viu, i ho viu amb molta passió, que ens va encomanar a tots els assistents. Vam dedicar la major part del curs a parlar de Shakespeare –prometo dedicar-li, com a mínim, un post més endavant. Avui voldria escriure sobre un altre autor de qui vam parlar: Oscar Wilde; i, més concretament, de la traducció de The Importance of Being Earnest, una de les seves obres més famoses i representades.

traduir the importance of being earnest

Oscar Wilde – Una breu pinzellada

Wilde té una vida que també donaria per uns quants posts i, si us interessa, us recomano cercar-ne més informació. Si el nom us sona però no sabeu res de la seva vida, aquí teniu un resum d’allò més breu.

Oscar Wilde, irlandès d’origen, va viure durant l’època victoriana (1854 – 1900), època que és coneguda, entre altres coses, per la moral victoriana, que consistia en un seguit de valors puritans, com per exemple el treball, l’estalvi, la fe o la moral. Ell formava part dels artistes i escriptors que seguien la corrent de l’esteticisme (en què l’art és purament estètic, sense cap altra intencionalitat). Va començar a escriure quan va començar la universitat, al Trinity College de Dublin; va començar amb poemes que es publicaven en revistes (1871 en endavant). Les seves obres van abraçar diversos estils, segons l’època: poesia, articles periodístics, relats curts, assajos i obres de teatre. Li agradava descriure l’alta societat real, amb un toc de sarcasme.

Públicament, va ser una figura molt controvertida: cridava l’atenció i era ràpid amb les seves respostes sarcàstiques; tenia gent que l’adorava i gent que l’odiava. Era homosexual, tot i estar casat i tenir dues criatures, i la seva relació amb el poeta Alfred Douglas el va acabar portant a la presó durant dos anys (en aquella època la homosexualitat era un delicte i el pare del poeta va denunciar Wilde per tal que deixés en pau el seu fill). En sortir es van retrobar breument però les pressions familiars i els problemes econòmics els van tornar a separar. Diuen que Wilde va quedar molt tocat físicament dels anys a la presó i va morir tres anys després a París, abandonat per la família, els amics i el seu amant. Només li va fer costat fins al final el seu amic Robbie Ross, examant i marmessor literari. Va morir de meningitis.

oscar wilde catala

The Importance of Being Earnest.

És una de les obres més famoses de Wilde. La història en sí és força rocambolesca i el títol n’és part important. Els protagonistes són dos amics: Ernest i Algernon. L’Algernon descobreix un dia una caixeta de cigarrets on, en comptes d’Ernest, hi posa Jack. Com? Doncs resulta que l’Ernest (que no es diu Ernest, sinó Jack) viu al camp i quan té ganes de festa diu que se’n va a Londres a cuidar del seu germà Ernest, que no existeix, sinó que és ell mateix quan se’n va a la ciutat a donar-ho tot. Per altra banda, l’Algernon li confessa que ell fa el mateix i té un alter ego fictici (Bunbury) al camp que utilitza quan vol fugir d’algun esdeveniment que no li ve de gust. Però això no és tot. L’Ernest/Jack es vol casar amb la cosina de l’Algernon i ella li correspon, però bàsicament perquè ell es presenta com a Ernest (si us hi fixeu, en el títol surt un xic diferent: “Earnest”, que és una paraula anglesa que significa persona seriosa, formal, honesta; es pronuncia igual que el nom) i a ella el nom li dona la seguretat necessària que busca una noieta de l’alta societat en l’època victoriana. Per altra banda, l’Algernon visita la neboda de l’Ernest/Jack i es fa passar pel suposat germà del Jack, el famós Ernest. I a la neboda li passa igual que a la cosina: que el nom li sembla la garantia que tot anirà bé. I a partir d’aquí, embolics mil.

Un traductor plora a la llum d’una espelma.

Bé, és una imatge una mica dramàtica, però s’hi ha de posar una mica de llagrimeta, per vendre.

El cas és que ens trobem amb un joc de paraules boníssim que condiciona tota l’obra. Ens traiem el barret davant del senyor Wilde. L’obra es fa famosa i arriba a desenes de països arreu del món. I aleshores és quan comença el drama. Com es pot traduir aquesta meravella? Com sempre, la traducció no és una ciència exacta i no hi ha resposta correcta o incorrecta, sinó un ventall de possibilitats.

En català.

La primera traducció que se’n va fer, d’Eduard Artells (1938), va ser La importància de ser Fidel. Quan la llegeixes, pots pensar: mira, han trobat un bon adjectiu, que també és un nom. El significat és diferent del de l’anglès però per context podria quedar bé. Quin és el problema, doncs? Que Fidel no és un nom que soni anglès. I, és clar, entre Cecyls, Gwendolens i Algernons que t’hi aparegui un Fidel, queda estrany i et treu de la màgia literària.

La segona traducció (de Jaume Melendres, als anys noranta, quan va començar a proliferar la idea que les traduccions s’havien de reescriure en cada muntatge teatral, de la mateixa manera que també es canvien els decorats, vestits i actors) va ser La importància de ser Frank. En aquest cas, el nom queda en harmonia amb la resta de noms dels personatges, però hi ha un altre petit problema: franc no és gaire similar al significat d’earnest que dona Wilde.

En castellà.

La primera traducció va ser dels anys 10 per Ricardo Baeza: La importancia de llamarse Ernesto. Recordem que en aquella època era força habitual traduir els noms en castellà (O no heu vist cap edició de l’Oliverio Twist?); però igualment, ens trobem amb el mateix problema: parlem de la societat britànica i ens hi surt un Ernesto, poc creïble. A més, es perd el joc de paraules.

El 1937 surt una nova traducció: La importancia de ser formal. Aquí Julio Gómez de Serna va decidir prescindir del nom i anar directament al significat. En els moments de l’obra en què hi ha el joc de paraules, simplement fa referència al fet que un home que es digui “Ernesto” ha de ser formal per nassos.

Una altra traducció, del 2003, per Alberto Mira, feia un petit canvi i ho deixava com a La importancia de llamarse Ernest, perquè soni més anglès.

El 2007, la traductora Patricia Labastié ho va traduir com La importancia de ser Franco. Personalment, la trobo la menys encertada de totes: un nom castellà i que, a més, a la gran majoria de públic l’envia directament a un context completament diferent del de Wilde.

En alemany.

He trobat les següents variacions:  Ernst sein ist alles (Ser seriós ho és tot – Ernst = earnest i també és un nom; és l’avantatge de ser llengües amb el mateix origen) o Bunbury. 

En francès.

L’Importance d’être Constant, Il est important d’être Aimé, De l’importance d’être Fidèle (aquests tres generen el mateix problema de no-credibilitat), L’Importance d’être Ernest (el mateix problema de perdre el joc de paraules).

 

 

Resumint: ser traductor literari requereix, a més de grans dosis de creativitat, la capacitat de sospesar tots els pros i contres d’una traducció i decidir-se per una de les opcions. Segurament la part més difícil de traduir: facis el que facis, algú ho trobarà malament.

 

 

 

Comparteix:

2 thoughts on “La traducció de The Importance of Being Earnest

  1. I usar la versió ‘Fidel’ i canviar també els altres noms per noms amb connotacions similars als originals? No s’ha fet?

    1. No que en tingui constància. Igualment, tampoc acaba sent una solució “total”: els noms dels personatges queden catalanitzats, però no el context sociocultural (referències, escenografia, etc.), per tant, penso que seguiria quedant una mica fora de lloc. Amb Harry Potter en català va passar una cosa similar: es van catalanitzar alguns noms de personatges secundaris i la barreja és una mica estranya. Et trobes la Gemma Gemec o en Pau parra a costat del Harry Potter o en Ron Weasley.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *