La immersió lingüística a les escoles catalanes

Una mica de context: què i quan.

Què: El programa d’immersió lingüística a Catalunya consisteix en ensenyar totes les assignatures (menys castellà i llengües estrangeres) en català.

Quan: Durant la dictadura franquista, ensenyar en català estava prohibit (encara se’n poden veure les traces: la majoria de gent de més de 55 anys que no han fet cursos de català no són capaços d’escriure’l de forma correcta). Quan Franco va morir (1975) va començar la transició, així com la regeneració de l’ensenyament en català com a primera llengua. No obstant això, la immersió a les escoles no va arribar fins el 1983.

Molt bé… però per què català i no castellà?

Parlem de dues llengües amb dues situacions completament diferents. El castellà és una llengua poderosa que es parla per tot el món; el català és una llengua minoritària i minoritzada a causa del context polític del segle XX (i d’abans). Durant molts anys, el castellà va ser l’única llengua legal i el català es va convertir en una llengua que només es podia fer servir a casa, amb els amics o per a cantar cançons. Per tal de revertir la situació i salvar la llengua més dèbil de la seva desaparició, alguns experts van decidir protegir el català de la influència de la llengua amb més poder (cal recordar que en aquell moment tota la premsa, el context jurídic i qualsevol situació pública estaven únicament representades en castellà. A més, durant la dictadura es va incentivar la immigració des d’altres parts d’Espanya cap a Catalunya per tal de reforçar tant l’idioma com la cultura nacional espanyola).

Actualment, tant el català com el castellà són llengües oficials a Catalunya. Totes dues llengües es troben al carrer i als mitjans, tot i que el castellà pesa més a nivell de mitjans de comunicació (lògicament, hi ha més mitjans a tota Espanya que només a Catalunya) i a la gran majoria de ciutats segueix sent l’idioma predominant entre els parlants, com explico a continuació.

Què diuen els resultats? Funciona?

Ara veurem què diuen les estadístiques. Segons l’estadística de l’Idescat de l’any 2013, el 31,02% dels parlants de Catalunya tenen el català com a primera llengua i el 55,14% el castellà.

 CATALÀCASTELLÀ
L'entenen94.399.8
El poden parlar80.499.7
El poden escriure60.495.9
El poden llegir82.497.4

I si mirem l’ús del català segons la franja d’edat, podem comprovar que la gent de menys de 24 anys són els qui tenen el millor coneixement de l’idioma, mentre que des dels 25 fins als 89 anys el nivell descendeix de forma estable (presteu una atenció especial a la columna de la gent capaç d’escriure’l. Es pot veure perfectament l’impacte de la dictadura).

catalan language schools

A continuació adjunto la taula sobre el coneixement de castellà segons franja d’edat perquè pugueu comprovar que el coneixement de la llengua castellana no ha disminuït en absolut: fins i tot ha augmentat de forma estable tant a l’hora d’escriure’l com de llegir-lo.

spanish language school

Així que segons les estadístiques: sí, funciona. Ha millorat el nivell de català entre la població, així com el del castellà pel que fa a escriure’l i llegir-lo (tendencia normal en aquest cantó de món).

Necessito més proves.

També podem fer un cop d’ull a alguns estudis. Un estudi de Melina Aparici, Joaquim Arnau, Aurora Bel, Montserrat Cortès-Colomé, Carme Pérez i Ignasi Vila per a la Universitat Oberta de Catalunya parla sobre els resultats en assignatures que no són de llengües en les escoles catalanes. Segons aquest estudi, els investigadors no van poder trobar un vincle entre els resultats i la immersió lingüística a les escoles catalanes.

L’informe PISA també avala l’anterior estudi. En l’estudi anterior van fer servir l’informe PISA del 2010, en què Catalunya va obtenir més punts que la mitjana espanyola en les tres àrees (comprensió lectora, matemàtiques i ciències) i fins i tot per sobre de la mitjana de la OCDE en quant a comprensió lectora i matemàtiques. Si observem l’informe de 2016, Catalunya segueix per sobre de la mitjana espanyola (504 vs. 493 en ciències, 500 vs. 493 en comprensió lectora i 500 vs. 486 en matemàtiques).

Un altre estudi, realitzat per Noemí Llamas-Gómez (L’escola en català, ara i sempre?) se centra en els exàmens obligatoris que es realitzen a les escoles des de 2009 en acabar la primària i la secundària. Els resultats donen suport a la teoria que els estudiants a Catalunya tenen resultats una mica millors que els de la mitjana espanyola (amb un màxim de 4 punts de diferència). L’autora assenyala que el fracàs escolar està vinculat al context sociocultural dels nens i no a la llengua en què se’ls ensenya.

Fins i tot el Consell d’Europa ha elogiat el programa d’immersió lingüística. Ho podeu comprovar a la seva pàgina web*.

 

Visiteu-nos.

Algunes persones seguiran insistint en què aquesta informació és falsa, ja que hi ha molts interessos polítics pel mig. Així que us recomano anar a algunes escoles catalanes i, simplement, escoltar la llengua en què parlen els nens. Potser si visiteu un poblet petit (com el que em vaig criar jo) sentireu bàsicament català. No obstant això, a la majoria de pobles i ciutats catalanes escoltareu una barreja de català i castellà (i ara ja de moltes altres llengües, en menor mesura), i en molts llocs majoritàriament castellà. I els nens no tenen cap problema. Sentireu un nen parlant català a un altre que li contestarà en castellà. I a ells els serà igual.

El català a les escoles ha ajudat a la cohesió de la societat, ja que no hi ha diferències per la llengua que un parla a l’escola. Això és molt important per tal d’evitar la segregació o la marginació. A més, ofereix igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes, ja que tots acaben l’ensenyament obligatori amb un alt nivell tant de català com de castellà, sense importar quina és la seva primera llengua (ara hauríem de començar a parlar de l’anglès…).

El problema és que les llengües minoritàries i minoritzades necessiten estar protegides, ja que la tendència mundial és que les llengües amb menys parlants seguiran desapareixent. Una llengua no és únicament una manera de comunicar-se, és molt més. És cultura, són arrels. I no ens podem permetre perdre cap altra llengua.

 

______________________________________

* Council of Europe ( 1992) European Charter for Regional or Minority Languages
(ECRML). Available at: http://www.coe.int

Council of Europe ( 2005) Monitoring the implementation of the European Charter
for Regional or Minority Languages. Reports and Recommendations: Application of
the Charter in Spain. Available at: http://www.coe.int/

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *