Estudiar idiomes de forma autodidàctica

Arriba el setembre i segurament molts de vosaltres us plantejareu recuperar un idioma rovellat o començar a estudiar idiomes de forma autodidàctica (perquè feu horaris incompatibles amb les acadèmies, perquè us és més pràctic així, pels diners, pel que sigui). Així que avui us presento un seguit de consells i reflexions al respecte, per ajudar-vos a triar-vos a la piscina. Som-hi!

  • No tothom està fet per a ser autodidacta.

Estudiar per compte propi és dur. Calen unes dosis descomunals de voluntat i organització. Sigues sincer/a amb tu mateix. Sempre pots provar-ho, però si no te’n surts no et frustris i busca una altra manera d’aprendre idiomes.

  • Fes-te uns horaris.

És important marcar-te uns horaris el màxim de fixos possibles per dedicar a l’estudi en sí de l’idioma. Per més estranys que siguin els teus horaris, de segur que trobes algunes hores que et pots marcar cada setmana. A males, el que recomano és marcar-se un nombre d’hores setmanals a assolir, però és força complicat i sovint arriba diumenge i tots a córrer. Pren-t’ho com unes classes oficials i no t’ho saltis per qualsevol cosa (ni anar a fer la compra, ni la rentadora, ni una cervesa. Estàs fent classes). El nombre d’hores depèn de la motivació, la necessitat i el temps que tingui un mateix, però fer menys de dues hores setmanals d’estudi no serveix de gaire.

  • Marca’t objectius.

Per què vols aprendre aquest idioma? Per un títol? Per gaudi? Perquè te’n vols anar a viure a algun altre lloc? Amb quants mesos/anys vols arribar al nivell que et proposes? Sigues realista, que tampoc no cal frustrar-se. Si segueixes un llibre, marca’t uns objectius cada X setmanes o mesos i ves-los replantejant. Al principi costa una mica i solem infravalorar-nos o sobrevalorar-nos, però amb el temps anem veient què som (i què no som) capaços de fer.

  • L’aprenentatge d’un idioma es divideix en temps d’estudi i temps de pràctica.

Em trobo sovint que els alumnes es queixen que no avancen. Sempre els pregunto què fan fora de classe. “Res” acostuma a ser la resposta. Només dedicant dues, tres, quatre hores a la setmana a un idioma és altament improbable arribar a tenir-ne un bon nivell. Aquestes hores, que abans he anomenat “hores d’estudi”, són les que hauries de dedicar a aprendre la part teòrica de l’idioma. La resta de la setmana has de buscar moments per al temps de pràctica. No t’estressis, anem a pams.

  1. Temps d’estudi. Inverteix alguns dinerons en un bon llibre que combini una part més teòrica amb una part més pràctica (i amb solucionari, suposo que no calia dir-ho, però…). A més, la xarxa és plena, pleníssima, de recursos que pots utilitzar, ja sigui de forma gratuïta o pagant una mica: cursos, exercicis, vídeos i àudios, fòrums, activitats més lúdiques, etc. Si tot i així no vols tirar de llibre ni seguir un curs concret, busca l’índex d’algun llibre del teu nivell (o d’algun curs online) i fes-te una mica de pauta dels temes a tractar, per no anar saltant d’una cosa a l’altra sense sentit.
  2. Temps de pràctica. Tant si decideixes estudiar idiomes de forma autodidàctica com si ho fas a través d’una acadèmia o professor particular, el tema de la immersió lingüística és essencial. Has d’estar en contacte constant amb l’idioma per tal que el cervell el vagi interioritzant. Depenent de com de minoritari sigui l’idioma que esculls, més difícil serà aquest pas. Però a l’era de la informació res no és impossible. Coses que pots fer per submergir-te en l’idioma:

– Canviar l’idioma del mòbil, de l’ordinador, del correu electrònic, xarxes socials, etc.

– Veure programes/pel·lícules/sèries en l’idioma (depenent de l’idioma, pots buscar els programes doblats, no cal que siguin en VO, que potser limitaria més el ventall de possibilitats).

– Escoltar la ràdio en l’idioma en qüestió (i ho pots fer a tot arreu).

– Buscar algun grup de música que canti en aquell idioma (i escoltar-lo molt i buscar què signifiquen les lletres i tornar-lo a escoltar molt).

– Llegir la premsa (si ja t’has informat en el teu idioma, després no et constarà tant d’entendre si ho llegeixes en l’altre).

– Busca algú amb qui parlar l’idioma (si no coneixes ningú en persona, la xarxa t’obre moltes portes en aquest sentit).

– Busca aplicacions al mòbil per a poder practicar durant les estones mortes.

  • Busca la motivació.

És, segurament, el punt més important, sobretot si vols estudiar idiomes de forma autodidàctica. Si no estàs motivat, no ho faràs. Solem començar molt motivats i la motivació acaba minvant. Quines aficions tens? Què t’agrada fer? Busca l’enllaç entre això i l’idioma que vols aprendre. Per exemple: si t’agrada fer ganxet i vols aprendre anglès, pots buscar tutorials en aquesta llengua; si t’agrada la cuina i vols aprendre japonès, pots buscar programes de la televisió japonesa o receptes en aquest idioma.

El que més motiva d’aprendre un idioma és quan veus que et pots comunicar, així que busca totes les possibilitats en aquest sentit; si tens la necessitat de comunicar-te, l’aprendràs segur.

  • Si et costa, busca suport.

Busca algun amic que també vulgui estudiar idiomes de forma autodidàctica i doneu-vos suport: quedeu de tant en tant (online o cara a cara), consulteu-vos dubtes o apugeu-vos els ànims quan us sentiu més abatuts.

 

Així, doncs, quin idioma teniu pensat estudiar?

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *