Harry Potter i els noms en català

El passat dilluns va ser l’aniversari de la publicació del primer llibre de Harry Potter. Vint anys, ja! Si no l’heu llegit, ja trigueu en fer-ho. Són uns llibres que s’han de llegir, independentment de l’edat que tingueu. La forma d’escriure de la Rowling (tan del segle XIX, i ho dic positivament), les descripcions acurades dels personatges (però que no es fan gens pesades), les trames enllaçades en tots els llibres, els girs, les sorpreses, la tensió, l’emoció.  I prou, que quan començo a parlar de Harry Potter no puc parar. I avui em vull centrar especialment en un tema dels llibres que em va entusiasmar en el seu moment (i em segueix entusiasmant) tot i que ha estat força controvertit: la traducció dels noms dels personatges en català. En castellà, es va decidir que els personatges no es traduirien, que de fet és el que passa amb (quasi) tots els llibres actualment. En català, en canvi, se’n van traduir alguns dels secundaris (la traducció del primer llibre i, per tant, la que va crear precedent, és de Laura Escorihuela).

Alguns exemples:

  • Colin Creevy – Pau Parra. La traductora suposo que va voler mantenir la similitud sonora entre nom i cognom. En Colin/Pau té un germà, que en anglès es diu Dennis i han catalanitzat com a Dani.
  • Oliver Wood – Marc Roure. Aquest és curiós. El nom es va traduir per culpa d’un joc de paraules en què no se sap si parlen d’en Wood o d’un tros de fusta, i la traductora va optar per a traduir-ho. Amb tot, pel joc de paraules que s’intenta fer en català, es podia haver seguit dient Wood, ja que no ho van deixar resolt com en l’original.

Original: ‘Excuse me, Professor Flitwick, could I borrow Wood for a moment?’
Wood? thought Harry, bewildered; was Wood a cane she was going to use on him?
But Wood turned out to be a person.

Català:—Perdoneu, professor Flitwick, ¿us fa res que us prengui el Roure un moment?
¿Roure? El Harry no entenia res de res. ¿«Roure» era el nom d’un bastó amb què el volia pegar?
Però el Roure va resultar que era una persona.

  • Alastor “Mad-Eye” Moody – Alastor “Ull-foll” Murri. “Moody”, en anglès, seria una cosa així com malcarat o que s’enfada de seguida. La traducció no és 100% fidel però s’assembla bastant al cognom original.
  • Peter Pettigrew – Ben Babbaw. També conegut com a Wormtail o Cuapelada. Babbaw és com “babau” però amb un toc anglès, que li van voler accentuar amb un “Ben” que, a més, lligués amb el cognom.
  • Moarning Myrtle – Gemma Gemec. Una de les traduccions que més m’agraden. En castellà la van deixar com “Myrtle la llorona” i trobo que no és el mateix.
  • Nearly-Headless-Nick – Nick-de-poc-sense-cap. Potser hauria buscat altres opcions més curtes, però no sona malament.
  • Barty Couch – Barty Mauch. Es va fer una naturalització de la paraula a partir del “ouch” anglès, expressió equivalent a un “au” en català; suposo que Mau quedava estrany i afegint-hi una CH final queda més anglès. Amb tot, aquesta adaptació és de les poques que no acabo de veure.
  • Remus Lupin – Remus Llopin. També es va canviar la paraula llatina per catalanitzar-la (és un home llop).
  • Pomona Sprout – Pomona Coliflor. És la professora de botànica i el nom li va ideal.
  • Buckbeat – Becbrau.
  • Fluffy – Pelut.
  • Crookshanks – Malifet.

 

El gran interrogant.

La pregunta és: per què es van traduir alguns noms i d’altres no? Hi ha alguna mena de norma? No. És per això que alguns noms traduïts els trobo encertats però d’altres no els veig el per què (per exemple, en Remus Llopin o la professora Coliflor) o canten al mig de tants noms anglesos (Què hi fa, un Pau Parra, barrejat amb Longbottoms, Weasleys i Lovegoods?). No hi ha una homogeneïtzació dels noms i això de vegades és una mica desconcertant. Entenc que no es tradueixin els personatges més importants, però per la resta és tot una mica confús.

Aquesta falta d’homogeneïtzació té una explicació que, malauradament, és recurrent en el món editorial: la pressa. I és una llàstima. Segurament aquí s’hi va sumar la poca visió que la novel·la seria un èxit i una saga tan llarga. En tot cas, és una llàstima que tota la feina que va fer na Rowling a l’hora de pensar els noms dels personatges (em queda un post pendent al respecte) quedés destenyida per la maleïda pressa editorial. En castellà es va optar per no traduir, i queda el dubte de si és millor deixar-ho com en la versió original i que siguin els frikis els qui es trenquin el cap amb els noms o si és millor fer el poti-poti català, ple d’encerts però també d’incongruències. Opinions, per a tots els gustos.

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *