Paraules intraduïbles

Segurament heu vist algun cop paraules intraduïbles en diversos idiomes; intraduïble, en realitat, no hi ha res (una altra cosa és que es tradueixi de forma exacta), però perquè ens entenguem, són paraules que no tenen una paraula equivalent en el nostre idioma. Avui us en presento el meu “top 10”.

 

10. Toska (rus)

Ja sabeu que tinc predilecció per aquest idioma, els russos són molt sentimentals. La Toska és un sentiment profund, alguns el descriuen com una depressió. És tristesa, és angoixa espiritual, és un malestar que ve de molt endins i que t’ho fa veure tot negre. És dolor sense causa específica, ganes d’alguna cosa però sense saber què. És estar perdut dins de tu mateix, ànsia. És nostàlgia, és un amor perdut. Difícil de definir, com veieu, però estic segura que tots ens hem sentit així algun cop.

9. Mamihlapinatapei (yagan)

Aquella mirada entre dues persones de quan totes dues volen l’altra però cap de les dues no s’atreveix a fer el pas. Ai, l’amor…

8. Age-otori (japonès)

Allò que vas a la perruqueria ben content i quan acaben i et mires al mirall et venen ganes de plorar.

paraules intraduibles7. Shadenfreude (alemany)

És riure’s de les desgràcies dels altres. Potser sona una mica fort així, però qui no s’ha rigut d’un amic caient al mig del carrer?

6. Gigil (tagàlog)

Aquelles ganes boges d’abraçar amb força una persona o animaló que et fa pessigolles al cor. Un nadó, un cadellet, algú que estimes…

5. Ilunga (Tshiluba)

Persona que és capaç de perdonar un cop, el segon cop ho passa tot i que no tan bé com el primer, i el tercer t’engega a pastar (jo diria que és una persona pacient, crec que no he arribat mai a la tercera).

4. Procrastination (anglès)

Una cosa que no ens passa mai: deixar-ho tot per a l’últim moment.

3. Bakku-shan (japonès)

Aquell tros de dona impressionant d’esquenes al final del bar que quan es gira… resulta que és més lletja que pegar un pare.

2. Ya’arburnee (àrab)

Seria un “tant de bo em mori abans que tu”. És el desig de morir-se abans de la gent que estimes per no haver d’aguantar el patiment que suposa la seva mort.

1. Tingo (rapanui)

Anar-te quedant amb totes les possessions d’un veí: li demanes una cosa, “te la tornaré de seguida”, no li tornes, i així anar fent.

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *